ACTE DE PRESENTACIÓ DE L'OBRA
EL TRANSPIRINENC CATALÀ: RIPOLL - PUIGCERDÀ - LA TOR DE QUEROL

El dia 21 d'abril de 2004 va tenir lloc a Ripoll el primer dels actes programats amb motiu d'aquesta efemèride. Va consistir en la presentació del llibre El Transpirinec Català: Ripoll - Puigcerdà - La Tor de Querol, del qual n'és autor el professor de la Universitat de Girona, senyor Josep Clara.

A l'hora assenyalada, les 19.30, va donar inici l'acte sota la presidència de la Il·lma. Sra. Josefina del Pozo, presidenta del Consell Comarcal del Ripollès.

Va prendre la paraula en primer lloc el conseller de l'esmentat Consell Comarcal (i coordinador del Grup de Treball), senyor Ferran Miquel. Durant la seva introducció va fer un exhaustiu repàs del què havia estat la preparació de la commemoració que en aquell moment s'iniciava. Va exposar el procés que s'havia seguit des d'un principi, quan l'Associació Transpirinenca i la plataforma El Ripollès Existeix!, amb una dilatada trajectòria en la reivindicació de la línia internacional, havien sol·licitat del Consell la creació d'un instrument capaç de dur a terme la commemoració. Significant la bona acollida que havia tingut la seva petició, va recordar la constitució, en el plenari del passat 13 de gener, de l'anomenat Grup de Treball, al qual va venir a sumar-se poc després (per decret de 7 d'abril) el Centre d'Estudis del Ferrocarril.

Després d'aquest preàmbul expositiu, agafà el torn de paraula el senyor Miquel Sitjar, president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, qui va donar inici pròpiament a la presentació de l'obra. A través de les seves paraules va posar de manifest la gran aportació cultural que aquesta constituïa, tant a nivell de text com d'imatge, fent un recorregut per la trajectòria que l'autor havia seguit durant molt temps en recerca de la informació necessària. Referent a això va recordar alguns dels seus viatges des de Girona fins el Ripollès per a realitzar determinats treballs de camp. Va assenyalar, finalment, la gran capacitat de síntesi que havia demostrat el senyor Josep Clara a l'aconseguir oferir una visió molt exacta de la gènesi i l'evolució d'aquesta línia fèrria sense estendre's innecessàriament.

Acabada la seva intervenció va passar la paraula a l'autor, qui va començar rememorant els primers moments del seu contacte personal amb la línia fèrria transpirinenca. Com a fill d'un veterà empleat del ferrocarril de via estreta Olot-Girona, va manifestar haver tingut sempre un fort lligam personal amb aquest mitjà de transport. Des d'aquesta perspectiva, les seves primeres visites a la zona, en els anys 60, van despertar ja en ell gran interès per una línia com la que es dirigeix cap a França per Puigcerdà, donada la seva extraordinària complexitat i bellesa. Va fer també un relat del procés que havia seguit per a la confecció de la pròpia obra, detallant les seves successives fases i significant les moltes dificultats amb què s'havia trobat a l'hora d'obtenir el material necessari, tant de tipus documental com gràfic. Va acabar aquest repàs, agraint la seva col·laboració a tots aquells que, d'una o altra forma, havien col·laborat amb ell en aquest difícil camí.

Va prendre la paraula a continuació el senyor Rafel Català, editor de l'obra que era objecte de presentació. Va manifestar que la relació entre l'editorial R. Dalmau i l'autor no era quelcom nou, sinó que es remuntava a anys enrera. Precisament, va explicar que ja amb anterioritat havia editat altres obres del mateix autor, amb qui, va afirmar, li unia una profunda i afectuosa relació. Va destacar la satisfacció que des del món editorial li produïa el fet de poder fer una aportació a la nostra societat tan important com la que en aquell moment es presentava. Referent a això, no va deixar de posar de manifest el rigor i l'escrupulositat amb què el senyor Josep Clara lliura els treballs per a la seva edició, el que fa que pràcticament no siguin necessaris els habituals reajustaments i correccions que cal introduir en els d'altres autors.

Acabat el seu torn, va reprendre la paraula la Il·lma. Sra. Josefina del Pozo, presidenta del Consell Comarcal, que va voler agrair la seva intervenció als ponents. També va agrair el gran esforç que s'estava fent des del Grup de Treball per a què la commemoració d'aquest any fora tot un èxit, dirigint-se concretament als membres allí presents, senyors Vilalta, de l'Associació Transpirinenca, Piella, de El Ripollès Existeix! i Guasch, del Centre d'Estudis del Ferrocarril.

Finalitzat l'acte, l'autor va tenir la gentilesa de signar diversos exemplars de l'obra a aquells que van manifestar el seu desig. L'acte va contar amb una nodrida concurrència que va omplir pràcticament la sala.

REUNIÓ DE TREBALL A PUIGCERDÀ

El dia 15 de maig va tenir lloc en l'Ajuntament de Puigcerdà una important reunió de treball per a coordinar els esforços realitzats a un costat i a l'altre de la frontera.

La reunió, convocada a les 10.00 hores, va estar presidida per l'alcalde de la població, l'Il·lm. Sr. Joan Planella.

En ella van estar representades les diferents entitats impulsores de la commemoració, integrades actualment en el Grup de Treball. Es trobaven presents el senyor Ferran Miquel, pel Consell Comarcal del Ripollès, el senyor Joan Vilalta, per part de l'Associació Transpirinenca, el senyor Pere Jordi Piella, per la plataforma ciutadana ¡El Ripollès Existeix! i els representants del Centre d'Estudis del Ferrocarril, encapçalats pel seu president, el senyor Ricard Oliver.

Concorria també el delegat especial del Govern de la Generalitat de Catalunya, senyor David Prat, així com el representant de l'Institut d'Estudis Ceretans, senyor Josep Brunet.

Per part francesa, i com a delegat de l'equip de treball a aquella banda de la frontera, es trobava present Mr. Guy SAURAT, membre de l'Associació Transpirinenca, així com Mr. Albert TRUNO, alcalde de La Tor de Querol.

En la sessió es va examinar la relació de convidats a formar part dels comitès d'Honor i Assessor de la futura Comissió Organitzadora, així com el programa d'actes previst. Referent a això, es van estudiar amb detall els actes a celebrar a Puigcerdà, introduint-se diferents variacions en el plantejament inicial. Els membres francesos van exposar les gestions realitzades en territori francès, així com les actuacions que tenien previst dur a terme en breu. Es va analitzar, igualment, tot allò referent a la participació del Govern d'Andorra en el conjunt de l'efemèride.

Finalment, va quedar constituïda la Comissió Permanent de la Cerdanya, integrada pels residents a un costat i a l'altre de la frontera. Com a representant d'aquesta va ser designat el senyor David Casas, de l'Ajuntament de Puigcerdà.

TROBADA AL CASTELL DE MONTESQUIU

El dia 18 de juny, a les 20.00 hores, el Grup de Treball va convocar una trobada en el castell de Montesquiu.

Com a resultat de la convocatòria adreçada a les diverses corporacions locals de la zona, es trobaven presents en la sessió la Il·lma. Sra. Teresa Jordà, alcaldessa de Ripoll; el senyor Eduard Botey, en representació del Consell Comarcal d'Osona; així com els senyors Joan Oriol, per l'Ajuntament de Vic; Jaume Carbonell, pel de Manlleu; Marc Fontseré, pel de Torelló; i Marta Mata pel de Sant Quirze de Besora.

També es trobaven presents en la reunió els senyors Vilalta, Piella, Miquel i Guasch, com a membres del Grup de Treball i en representació de les diferents institucions impulsores de l'efemèride.

En Pere Jordi Piella va iniciar l'acte fent un balanç sobre l'estat actual de les gestions organitzatives. Va exposar els representants oficials que finalment formaran part dels comitès d'honor i assessor, així com els responsables de les diferents àrees organitzatives agrupats en el Comitè Executiu de la Comissió Organitzadora.

Va continuar la seva exposició explicant l'extens programa d'actes previst per a la fase central dels actes commemoratius, amb detall dels llocs i dates en què tindran lloc els successius esdeveniments de l'efemèride durant tres caps de setmana de setembre.

Després d'altres intervencions de la resta de membres del Grup de Treball, precisant algunes qüestions de detall, els representants de les corporacions locals van abordar diversos aspectes concrets que, al seu parer, deurien particularitzar la celebració.

Així mateix, van ser tractades altres qüestions d'índole municipal en relació a la fórmula participativa que deuria regir per als ajuntaments travessats per la línia fèrria i els detalls contractuals a establir a aquest respecte.

L'alcaldessa de Ripoll va apuntar, per la seva banda, l'activa postura que ha de caracteritzar els consitoris a l'hora de recollir el sentir popular de les seves respectives poblacions, així com la possibilitat que siguin organitzades actuacions locals a nivell de premsa.

N'Eduard Botey, que concorria per delegació expressa del president del Consell Comarcal d'Osona, l'Il·lm. Sr. Jaume Mas, va cridar l'atenció sobre el fet que l'eix ferroviari, l'aniversari del qual es commemora, té la particular característica de connectar entre sí diversos parcs naturals. Referent a això, van ser formulades algunes interessants propostes.

Ultimats els restants aspectes de la reunió, que va resultar molt profitosa per tal d'articular els mecanismes participatius a nivell municipal, la trobada es va donar per conclosa.

RODA DE PREMSA A BARCELONA

El dia 21 de juny, a les 12.00 hores i d'acord amb la convocatòria formulada, donava inici en la seu de la patronal catalana Foment del Treball, la Roda de Premsa oferta als mitjans de comunicació per a presentar el conjunt d'aquesta efemèride.

Va iniciar la trobada amb els periodistes el senyor Pere Jordi Piella, coordinador de la plataforma El Ripollès Existeix!, qui va presentar els ponents i va fer una breu aproximació al conjunt de la celebració que anava a donar-se a conèixer. Després d'això, va passar la paraula a l'Excm. Sr. Manuel Ibarz, president de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya, que presidia l'acte.

Aquest, va assenyalar la necessitat general d'apostar decididament pel ferrocarril com a mitjà de transport, en absoluta sintonia amb els postulats exposats per la Unió Europea en el seu recent Llibre Blanc. De no fer-ho així, va insistir, el col·lapse dels actuals nusos de comunicació transpirinencs serà un fet en molt poc temps.

No en va, cal recordar que la resolució (51/7 de data 2.04.04) del Parlament de Catalunya, adoptada per la Comissió que ell presideix, instava el Govern de la Generalitat de Catalunya a implicar-se decididament en la celebració d'aquest aniversari, a sol·licitar del Ministerio de Fomento el manteniment dels seus compromisos amb la línia, i a aconseguir una profunda participació dels governs espanyol i francès en el conjunt de l'efemèride.

Represa la paraula pel senyor Pere Jordi Piella, aquest va posar un especial èmfasi en l'oportunitat de potenciar aquest eix ferroviari ja existent i en estat d'explotació per a aconseguir una major permeabilitat dels Pirineus, que no compten en aquest moment amb altre pas, a part dels saturats d'Irún-Hendaya i Portbou-Cerbére.

En ús de la paraula el senyor Ferran Miquel, conseller del Consell Comarcal del Ripollès, va destacar la importància de comptar amb unes adequades vies de comunicació com a mètode per a vertebrar degudament el territori. Sense elles, va assenyalar, la vida en les comarques interiors del país i la relació entre aquestes i els grans nuclis poblacionals resulta molt problemàtica.

Conclosa la ronda d'intervencions amb el torn corresponent al senyor David Llardén, director de Comunicació del Centre d'Estudis del Ferrocarril, van iniciar les seves preguntes els periodistes, que es trobaven presents en gran nombre.

En atenció a la temàtica plantejada, els membres de la taula van respondre successivament a les diferents qüestions per les quals es van interessar els representants dels mitjans de comunicació. Aquests van ser posteriorment atesos per les que seran, a la seva constitució, responsables de l'Àrea de Comunicació de la Comissió Organitzadora, les senyores Assumpta Torrent i Patricia Coll.

ACTE DE CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ ORGANITZADORA

Després de la intensa tasca desenvolupada pel Grup de Treball des del moment de la seva creació, aquest devia donar pas a la constitució de la Comissió encarregada d'assumir de forma efectiva el desenvolupament dels actes commemoratius.

Recollint l'absoluta disposició mostrada pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, el passat dia 21 de juny, a les 19.00 hores, va tenir lloc, en la seva seu social de Barcelona, la constitució oficial de la Comissió Organitzadora del Centenari dels Transpirinencs i del 75è Aniversari de la Connexió Ferroviària Internacional per la Cerdanya.

La sessió va ser oberta per l'Il·lm. Sr. Àngel Llobet, degà del Col·legi, qui va fer un breu resum de l'efemèride que motivava la sessió i de l'acte constitutiu que anava a desenvolupar-se a continuació. Seguidament, va presentar els diferents ponents que formaven part de la presidència.

Cedida la paraula al primer d'ells, va iniciar la seva intervenció el senyor Ricard Oliver, president del Centre d'Estudis del Ferrocarril, qui a través de les seves paraules va fer un repàs als fonaments històrics que motiven la commemoració que aquest any se celebra.

Va posar un especial èmfasi en que els primers passos per a l'establiment de l'actual eix internacional es van emmarcar dintre de les més remotes fases de la industrialització catalana.

La seva gestació, va indicar, es va produir ja en 1844 amb el primer projecte de ferrocarril entre Sant Joan de les Abadesses i Roses per a donar sortida a la producció hullera de les conques pirinenques d'Ogassa i Surroca. Encara que aquest projecte va fracassar, com ho farien altres varis que el seguirien amb idèntic objecte d'unir les mines amb els centres de consum, va despertar la consciència social sobre la necessitat d'assortir la ciutat de Barcelona i el conjunt del litoral mediterrani amb carbó autòcton obtingut en les nostres pròpies muntanyes.

Després de relatar el procés seguit i la gran frustració que va suposar el constatar que les expectatives posades en aquells jaciments no arribarien mai a fer-se realitat, va assenyalar la importància que va tenir per a les comarques interiors, a nivell de vertebració del territori, l'arribada de la via fèrria.

Igualment, va manifestar que sense l'existència d'aquell primer traçat fins a Sant Joan de les Abadesses, tan heroicament fet realitat pels nostres avantpassats, mai hagués estat possible construir, anys més tard, el que a partir de Ripoll donaria lloc a l'actual eix internacional, l'aniversari del qual es commemora.

Referent a això, va posar de manifest les enormes dificultats tècniques que van haver d'afrontar-se per a la construcció de la línia fins a la capital de la Cerdanya, significant que només la ferma voluntat dels estats signants del Tractat Internacional de 1904 (Espanya i França) i la tenacitat i esforç dels nostres enginyers, encapçalats per Josep Maria Fuster, va acabar per fer possible la seva conclusió.

Acabada la seva intervenció, va prendre la paraula el senyor Pere Jordi Piella, coordinador de la plataforma El Ripollès Existeix!, que en unió de l'Associació Transpirinenca, el president de la qual, el senyor Joan Vilalta, es trobava també present, compta amb una dilatada trajectòria en defensa d'aquesta important via de comunicació.

En la seva alocució, el senyor Piella va abordar la necessitat de potenciar aquesta línia des de l'òptica de les comarques afectades, mostrant la perplexitat amb què es contempla el fet que fa cent anys, i malgrat les enormes limitacions tècniques de l'època, el traçat fora concebut per a doble via. Avui, no obstant això, sembla que hagi de resultar necessàriament impossible escometre obres d'una certa dimensió quan, en realitat, si existís la ferma decisió de llavors, no resultarien tan problemàtiques.

També va expressar el greu inconvenient que suposa el no disposar actualment més que d'un sol pas ferroviari transfronterer a través de la llarga cadena pirinenca i que aquest es trobi en l'estat de infra-utilització en que es troba, atesa la perllongada absència d'inversions i la poca voluntat mostrada per les adminsitraciones fins fa ben poc.

Va finalitzar el seu torn significant el fet que, a més de la indiscutible conveniència que suposa per a les diferents comarques que travessa, l'eix ferroviari per Puigcerdà està cridat a jugar, donat el seu caràcter internacional, un paper absolutament decisiu en la relació social i comercial entre l'àrea metropolitana de Barcelona i el país veí.

Seguidament, va iniciar la seva intervenció el senyor Joaquim Gay de Montellà, president de la Comissió d'Infrastructures de la patronal catalana Foment del Treball, que des de molts anys enrera ha vingut analitzant la problemàtica a l'entorn d'aquesta via fèrria i les seves possibilitats de futur.

Des del punt de vista de l'empresariat, va assenyalar clarament la importància que té el sistema de comunicacions com llera per al trànsit, tant de persones com de mercaderies, que ha de fer possible l'existència i el desenvolupament de l'activitat mercantil i industrial.

A aquest propòsit i davant els reiterats advertiments fets per la Unió Europea sobre l'imparable increment del tràfic de mercaderies per carretera, així com la imminent saturació dels nusos ferroviaris existents (Portbou i Irun), va expressar la idoneïtat de buscar vies de comunicació alternatives que complementin les ja existents.

En virtut d'això i dintre de la necessitat de comptar a nivell europeu amb el major nombre possible d'eixos transfronterers a través dels Pirineus, va significar que resultaria molt positiu per a l'àrea industrial de Barcelona, i les adjacents del Vallès i d'Osona, poder comptar amb una línia ferroviària en condicions que connectés el port barceloní amb la zona de Toulouse i d'altres àrees industrials franceses.

Va assenyalar, també, que davant aquest anunciat col·lapse en l'àmbit dels transports, l'economia catalana pot veure's sotmesa a una veritable asfíxia si no aconsegueix combatre's aquesta amenaça duent a terme un meditat i profund pla d'infrastructures que permeti garantir el futur de la nostra expansió econòmica.

Va acabar relatant algunes anècdotes referents als actes inaugurals de l'enllaç internacional que es commemora, les quals no deixen de posar de manifest el goig i les esperances de futur que es van despertar en els nostres avantpassats davant l'assoliment d'un objectiu que semblava impossible.

Cedida la paraula, va iniciar la seva alocució el senyor Manuel Villalante, director de Coordinació i Expansió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

En ella va fer referència als aspectes que caracteritzen l'explotació de línies d'alta muntanya per part d'una companyia ferroviària. I en aquest cas, va puntualitzar, no es tracta d'una línia qualsevol de perfil complicat, sinó de la que arriba a major cota i de la que registra major desnivell de totes les existents a la Península.

Això crea, al seu judici, unes dificultats de molt complexa solució que obliguen a plantejar actuacions radicals si es vol que l'eix transfronterer assumeixi un elevat volum de tràfic. Sobretot si ha de convertir-se en una connexió àgil i efectiva que sigui capaç de donar llera a les necessitats de transport entre Catalunya i el sud de França. Referent a això, entén que seria imprescindible la perforació de dos túnels de baixa cota que superessin el traçat existent, tant sota la Collada de Toses com sota el Puymorens.

Per a finalitzar, va assenyalar la importància que, a més de la infrastructura, té la pròpia gestió operativa, doncs una millora de les infrastructures serveix de ben poc si no va acompanyada d'una millora en l'operativa d'explotació.

Tancant l'acte, va prendre la paraula el senyor Manuel Nadal, secretari de Mobilitat del Dpt. de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, per a centrar-se en els criteris del seu Executiu en allò que es refereix a les comunicacions viàries.

A aquest respecte va assenyalar la importància de l'eix ferroviari internacional per la Cerdanya i la voluntat de fer tot quant sigui necessari per a assegurar la seva continuïtat i la seva potenciació, a fi que pugui assumir el paper crucial que li correspon.

No obstant això, i encara que les esmentades actuacions poden arribar a la pròpia gestió de la línia per part de la Generalitat, aquestes no es contemplen com quelcom aïllat, sinó que s'emmarquen en el projecte de creació d'un nou sistema de comunicacions ferroviàries caracteritzat per la transversalitat i no per la radialitat centrada a Barcelona.

En el marc de tan ambiciosa actuació, va exposar la necessitat de l'eix ferroviari transversal de Catalunya i de les seves connexions subsidiàries, a través de les quals pugui assegurar-se, de forma ràpida i efectiva, la sortida cap als seus punts de destinació dels grans volums de mercaderies generats pels ports de Barcelona i de Tarragona.

Reincidint en tot això, va finalitzar la seva intervenció expressant el compromís del Govern de la Generalitat de Catalunya d'elaborar un gran pla d'actuació que transformi radicalment la situació existent i doti a la nostra societat d'uns mecanismes eficaços i moderns que facin possible el seu adequat desenvolupament en tots els ordres.

Concloent l'acte, l'Il·lm. Sr. Àngel Llobet, degà del Col·legi, va declarar constituïda la Comissió Organitzadora del Centenari dels Transpirinencs i del 75è Aniversari de la Connexió Ferroviària Internacional per la Cerdanya i va convidar els presents a accedir a la sala on amablement anava a servir-se una copa de cava.

RODA DE PREMSA A RIPOLL

El dia 5 de juliol, va tenir lloc a Ripoll una roda de premsa en la qual van participar el cònsol francès a Barcelona, M. Bernard VALERO, l'alcaldessa de Ripoll, la Il·lma. Sra. Teresa Jordà, el conseller comarcal i membre de l'Àrea de Relacions Institucionals de la Comissió Organitzadora, senyor Ferran Miquel, així com el president de l'Associació Transpirinenca i membre de l' Àrea d'Economia d'aquesta Comissió, senyor Joan Vilalta.

El més destacat va ser el decidit suport expressat per M. VALERO a les comunicacions ferroviàries a través del Pirineu. Va assenyalar, referent a això, que el ferrocarril és un mitjà respectuós amb el medi ambient i extraordinàriament útil com a instrument de relació humana. En aquesta línia, va significar que resultava molt important aconseguir la comunicació i la sintonia entre els habitants d'una banda i altra de la frontera.

Va manifestar que el Consulat donava suport des del principi a aquesta commemoració per considerar molt important la potenciació de la línia Barcelona - Puigcerdà - Toulouse - París. També va afirmar que recolzaria qualsevol iniciativa que contribuís a aquesta fraterna relació entre pobles veïns i a la creació i desenvolupament de l'Euroregió.

Van prendre també la paraula els altres presents, destacant la intervenció de la Il·lma. Sra. Teresa Jordà, qui es va mostrar convençuda del futur de la zona i va agrair al cònsol general la seva presència a Ripoll, així com la seva ferma aposta en tots els ordres.

DECIDIT SUPORT INSTITUCIONAL A LA CELEBRACIÓ

Si el Parlament de Catalunya manifestava en data 2 d'abril (resolució 51/VII) la necessitat que les diferents administracions s'impliquessin en la celebració, no hi ha dubte que aquesta implicació ve materialitzant-se de forma creixent.

En un primer moment, va ser el Govern de la Generalitat de Catalunya el que decididament va apostar per donar a la celebració l'abast que l'ocasió requeria, assumint el M. H. Sr. Pasqual Maragall la pròpia presidència de la Comissió Organitzadora.

Així mateix, s'incorporaven a aquesta tres consellers de l'esmentat Executiu (Governació, Política Territorial i Cultura) i era designat un delegat especial en el Comitè Executiu. Fruit d'això, la participació de diferents instàncies del Govern català en el desenvolupament de l'acte constitutiu d'aquesta Comissió va ser molt actiu, com va quedar palès a través de la intervenció d'algun dels seus membres i de la concurrència i el ressò assolits pel mateix.

Paral·lelament, va anar intensificant-se l'interès en els despatxos ministerials de Madrid, mantenint-se reiterats contactes amb diferents gabinets.

Conscient el Govern central de la necessitat d'un desenvolupament sostenible de les nostres connexions ferroviàries, no va trigar en produir-se la incorporació a la Comissió de l'Excma. Sra. Magdalena Álvarez, titular de la cartera de Foment, i de l'Excm. Sr. José Montilla, titular de la d'Indústria.

Dins d'aquesta tònica, la màxima instància governamental no dubtava en manifestar-se a continuació. A través de carta de data 5 de juliol, adreçada al senyor Ricard Oliver, president del Comitè Executiu de la Comissió, la Presidencia del Gobierno expressava el seu decidit suport a la celebració.

A això cal afegir el gran esforç logístic que ve realitzant el Ministerio de Defensa per tal d'assegurar l'èxit i la brillantor dels actes commemoratius previstos per al proper mes de setembre.

Fora de les nostres fronteres, és de destacar també l'interès despertat per l'efemèride en el Principat d'Andorra, on el ministre d'Ordenament Territorial del seu Govern ha passat igualment a formar part de la Comissió Organitzadora. Per la seva banda, el Govern de París, en permanent contacte amb el Consulat francès a Barcelona, activa tot allò que té a veure amb la seva participació en els esmentats actes centrals de la commemoració.

ACTE D'OBERTURA DE LA FASE CENTRAL COMMEMORATIVA

El dissabte dia 4 de setembre va tenir lloc el primer dels actes centrals d'aquesta important commemoració. El mateix es va celebrar en la Sala Abat Senjust situada en el propi Ajuntament de Ripoll.

A les 19.00 hores es va obrir l'acte conforme al previst.

Com a introducció, va tenir lloc la conferència del Dr. Pere Pascual, catedràtic del Departament d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona i autor de diversos estudis sobre el ferrocarril. En ella va posar de manifest les dificultats que havien jalonat la construcció del ferrocarril fins a Sant Joan de les Abadesses i, posteriorment, fins a Puigcerdà.

En Ricard Oliver, president del Centre d'Estudis del Ferrocarril i del Comitè Executiu de la Comissió Organitzadora, va agrair als presents, tant a les autoritats com al públic assistent, l'entusiasta suport a la celebració que es manifestava en la concurrència que s'havia donat cita.

En el seu torn de paraula, l'Il·lm. Sr. Antoni Hostench, president de la Cambra de Comerç de Girona, va significar la importància de les comunicacions per a l'activitat comercial i mercantil. Va insistir que sense una bona xarxa de ferrocarrils resulta impossible que l'esforç de l'empresariat tingui tot el resultat possible en benefici del país. En aquest sentit, va afirmar que la Cambra havia realitzat poc temps enrera un ambiciós estudi que havia fet arribar a l'Administració.

La Il·lma. Sra. Josefina del Pozo, presidenta del Consell Comarcal del Ripollès, va assenyalar el lligam històric entre el ferrocarril i la comarca del Ripollès, doncs després de la seva introducció en el segle XIX, bona part de la seva activitat havia girat entorn d'aquest mitjà de transport.

L'Excm. Sr. Manuel Ibarz, president de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya, va expressar la importància de la societat civil en la construcció del país. Referint-se al ferrocarril, precisament, va posar una especial èmfasi en el paper que aquesta havia jugat durant la revolució industrial per a dotar a Catalunya d'una àmplia xarxa de ferrocarrils. Afirmacions que coincidien profundament amb l'expressat pel Dr. Pascual en la seva conferència.

A continuació va prendre la paraula el senyor Manuel Nadal, secretari de Mobilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya, en una de les intervencions més esperades puix que es refereix a la política de transports que ha de desenvolupar-se en els pròxims anys. Les seves afirmacions van servir per a posar de manifest la ferma aposta de l'Executiu català pel mitjà de transport ferroviari.

Entre altres coses, va donar a conèixer els plans per a l'execució de l'eix de ferrocarril transversal, el qual comptarà amb una desviació cap a Vic, Ripoll i Puigcerdà. Pel que es refereix concretament al tram Ripoll - Puigcerdà, va insistir en la voluntat que la Generalitat participi en la seva explotació conjuntament amb RENFE, a través de la creació d'una empresa mixta. Va afirmar taxativament, que l'Executiu català "es veia en condicions de millorar" aquesta gestió.

En ús de la paraula l'Il·lm. Sr. Carles Pàramo, president de la Diputació de Girona, va assenyalar les particularitats de la zona muntanyenca del Pirineu, significant la importància de poder comptar amb una línia que permeti un eficaç servei en tots els ordres. També va posar de manifest la ferma disposició de la Diputació a acudir en ajut de les administracions locals en totes les seves iniciatives referents a això.

Finalment, va intervenir la Il·lma. Sra. Teresa Jordà, amfitriona i alcaldessa de Ripoll.

Amb les seves paraules va posar de manifest la voluntat unànime de la capital del Ripollès pel que es refereix a l'exigència d'una línia capaç de prestar un eficaç servei. Va exhortar els presents a seguir treballant igual que fins al moment per a aconseguir una millora d'aquesta i que, finalment, deixi de ser una línia "infra-utilitzada i deficitària".

Al final de la seva intervenció, va voler fer públic per primera vegada l'important projecte de tren turístic impulsat des de l'Ajuntament i el Consell Comarcal. Segons va afirmar, aquest tren turístic, anomenat Tren Turístic del Pirineu ("Tren Verd"), constituirà un element fonamental per a la dinamització social i econòmica de la comarca del Ripollès i les zones properes. En paraules de Jordà, el projecte "anava per molt bon camí".

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA

A continuació i un cop acabat l'acte, va ser inaugurada -en el mateix lloc- l'exposició commemorativa de contingut històric titulada: "EL TRANSPIRENAICO CATALÁN : LA VICTORIA DE LA TENACIDAD", la qual va ser presentada per la seva comissària, senyora Maria Pont Estradera. En el decurs de la visita va ser servida una copa als presents.

PROJECCIÓ D'UNA PEL·LÍCULA

A les 22.30 h. i a l'estació de RENFE de Ripoll, va tenir lloc l'exhibició de la pel·lícula titulada El último tren, de Diego Arsuaga, conforme al programa previst. A la projecció va acudir un nombrós públic, fins i tot vingut de diverses poblacions limítrofes, que va gaudir d'aquesta singular pel·lícula ferroviària.

INICI DE L'ACTE CENTRAL I RECEPCIÓ A RIPOLL

El 18 de setembre de 2004 es van celebrar els actes centrals d'aquesta efemèride internacional, els quals van girar entorn de la circulació d'un tren especial que arribaria fins a La Tor de Querol. La jornada, que tindria un marcat caràcter internacional i que es desenvoluparia a aquest costat i a l'altre de la frontera, va tenir inici a Ripoll.

A partir de les 9.00 h. del matí va començar a concentrar-se una gran quantitat de públic en l'estació. La gran participació i entusiasme popular posat de manifest al llarg de tota la celebració anaven a veure's superats aquest dia. Veïns de la pròpia capital comarcal com de la resta de poblacions de la mateixa, no deixaven d'arribar als voltants del lloc.

L'Ajuntament havia disposat unes grans taules al costat de l'edifici de viatgers en les quals era servit un desdejuni popular als assistents. Durant tot l'interval, l'ambient va ser amenitzat amb la corresponent música i el constant ballar dels gegants de Ripoll.

Conforme transcorria el temps van anar arribant també diferents autoritats a les quals successivament va rebre i va complimentar l'amfitriona; la Il·lma. Sra. Teresa Jordà, alcaldessa de Ripoll, qui es trobava acompanyada de la resta de la Corporació Municipal.

Així mateix, entre els presents que progressivament van anar donant-se cita figuraven diversos alts directius de RENFE, entre ells el senyor Mariano Garrido, gerent nacional de Rodalies, desplaçat expressament des de Madrid per a tan assenyalada ocasió.

Poc abans de les 10.30 del matí, l'alcaldessa va donar principi al seu discurs oficial sota la marquesina de l'estació. A través de les seves paraules va voler posar de manifest, com ha fet en tantes ocasions, la necessitat d'apostar pel ferrocarril com a mitjà de transport net, eficaç i sostenible. Sobretot en una zona com el Ripollès, que necessita d'una àgil comunicació ferroviària amb Barcelona. Va reivindicar una potenciació general de la línia Barcelona - Puigcerdà - Toulouse - París, posant un especial èmfasi en el seu caràcter internacional i en les seves enormes possibilitats de futur.

Després del seu discurs i a l'hora prevista va efectuar la seva arribada a l'estació el M. H. Sr. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, a qui esperava per a donar-li la benvinguda una multitud d'autoritats i públic.

El president de la Generalitat, acompanyat de la seva esposa, la senyora Diana Garrigosa, qui compartiria amb ell aquesta agradable i festiva jornada, va baixar del cotxe i es va dirigir a quants allí li esperaven.

En primer lloc va ser complimentat per l'alcaldessa de Ripoll i pel senyor Ricard Oliver, president del Comitè Executiu de la Comissió Organitzadora dels actes -de la qual el propi Pasqual Maragall n'és president d'Honor-, amb qui va bromejar i va conversar durant una estona.

A continuació va ser la Il·lma. Sra. Josefina del Pozo, presidenta del Consell Comarcal del Ripollès qui, en nom d'una comarca que tant s'ha distingit en l'organització d'aquesta efemèride, va saludar al president Maragall i va departir amb ell.

Entretant, el públic present anava desplaçant-se cap al tren que es trobava en l'andana disposat a partir.

Seguint amb les seves atencions, el president va voler acabar de saludar a la resta d'autoritats i representants. Entre ells figuraven diputats de diverses formacions polítiques i molts responsables comarcals i municipals. Així, va saludar als diputats al Parlament de Catalunya, senyors Esteve Pujol i Eudald Casadesús, entre d'altres.

També es trobaven presents rellevants personalitats de la comarca com el senyor Joan Vilalta, president de l'Associació Transpirinenca i de la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès, així com el senyor Pere Jordi Piella, coordinador de El Ripollès Existeix! i alcalde de Ripoll durant catorze anys, qui, al seu torn, van saludar al president.

CIRCULACIÓ DEL TREN ESPECIAL COMMEMORATIU

Acabada la recepció, les autoritats i el públic que les acompanyava es van dirigir definitivament cap al comboi commemoratiu.

Mentrestant, no havien deixat d'arribar a l'estació habitants de les zones limítrofes, així com nombroses persones desplaçades especialment des de Barcelona.

El tren especial es trobava format per una composició doble d'unitats elèctriques de la sèrie 440, que RENFE havia posat a disposició dels organitzadors per a tan assenyalada ocasió. El frontal de la primera unitat es trobava acuradament engalanat amb una corona de flors vermelles i blanques, tota vegada que lluïa la pancarta oficial de la celebració amb el seu logotip i el text de l'efemèride redactat en els tres idiomes.

Anunciada pels altaveus de l'estació la immediata partida del tren, els convidats i els representants dels mitjans de comunicació allí presents van començar a pujar i a acomodar-se en els seus diferents seients.

Fruit de l'expectació despertada i de la repercussió assolida per la celebració, aviat es va veure que el comboi anava a resultar insuficient per a acollir a quants anaven a donar-se cita.

Mentrestant, el president Maragall seguia sent complimentat a l'andana. Entre d'altres, va tenir ocasió de saludar a en Jordi Valero, maquinista del tren que anava a conduir els assistents fins a l'altre costat de la frontera, amb qui va conversar durant uns moments.

No podent perllongar-se més l'estada, el propi president de la Generalitat, en companyia de la seva esposa, va pujar al tren, incorporant-se a la comitiva oficial que encapçalava.

Immediatament, i mentre els gegants continuaven ballant, els presents van llançar crits de comiat al president, qui, agraït per aquelles entusiastes mostres d'afecte, no va voler separar-se de la porta de la unitat fins a l'últim moment, a fi de correspondre'ls.

El xiulet del tren va anunciar la seva sortida per a donar inici a un recorregut per les diferents poblacions que tant s'han distingit en els últims anys per la seva encesa defensa a favor del mitjà de transport per ferrocarril.

No cal perdre de vista que el transport ferroviari adquireix tota la seva potencialitat, precisament, en zones geogràfiques molt accidentades, on el transport per carretera sofreix grans limitacions. Així, per a les localitats de la Collada de Toses resulta essencial poder disposar d'una línia en condicions que permeti un adequat servei destinat a connectar els seus habitants amb altres nuclis de població.

Aquesta ferma aposta i aquesta trajectòria reivindicativa en defensa d'un bon servei per via fèrria anava a quedar de manifest al llarg del recorregut.

Després de partir de Ripoll i creuar els rius Ter i Freser, el comboi va travessar el cèlebre Túnel del Calvari, primer túnel del traçat internacional entre Ripoll i La Tor de Querol.

En el seu interior, el president de la Generalitat i la seva esposa es van acomodar en el primer departament de la unitat, al costat de la Il·lma. Sra. Teresa Jordà i del senyor Ricard Oliver.

En la seva llarga conversa, el M. H. Sr. Pasqual Maragall es va mostrar molt complagut per la gran concurrència i la càlida acollida de què havia estat objecte.

A través de les seves paraules, va significar com era d'important la unànime aposta ferroviària que venia fent la població local i la necessitat d'atendre les seves reivindicacions en aquest sentit.

L'alcaldessa de Ripoll va insistir en aquesta unanimitat amb la que la comarca afronta les reivindicacions en matèria ferroviària, així com en l'íntim sentiment en favor del ferrocarril existent a Ripoll.

Per la seva banda, en Ricard Oliver va incidir en la importància que ha tingut el ferrocarril per als territoris pirinencs des del seu establiment, així com en les seves enormes possibilitats de futur després de la congestió a què es troba sotmès el transport per carretera.

Després d'abandonar la població de Campdevànol, el tren commemoratiu va arribar a l'estació de Ribes de Freser. Allí s'havien donat cita un gran nombre de veïns d'aquella població i de diverses localitats dels voltants.

En l'andana s'havien preparat diverses taules amb embotits i altres productes de la zona. Els gegants de Ribes també es trobaven presents, donant una mostra més de color i ambient festiu.

Un cop es va haver detingut el comboi ferroviari especial, el M. H. Sr. Pasqual Maragall en va descendir. A l'andana de l'estació va ser saludat per l'alcalde de la població, l'Il·lm. Sr. Francesc Xavier Robiró, i altres membres del Consistori amb els quals va conversar distesament.

A continuació, el president va degustar alguns dels productes que amablement s'oferien, constatant la seva qualitat i expressant la seva satisfacció.

Una vegada el tren en marxa, no va trigar a arribar a l'estació de Planoles. Allí, la comitiva oficial era esperada per l'alcalde, l'Il·lm. Sr. Lluís Rodríguez, i altres membres de la Corporació.

Un cop més, el president va baixar del tren, aquesta vegada acompanyat del Sr. Pere Jordi Piella, l'Il·ltre. Sr. Eudald Casadesús, diputat al Parlament de Catalunya, i el Sr. Ferran Miquel, conseller de Turisme del Consell Comarcal del Ripollès.

A l'andana, el president de la Generalitat va poder departir amb l'esmentat alcalde i saludar a alguns dels nombrosos veïns que havien acudit a veure el pas del tren especial.

Novament el tren va emprendre la seva marxa, iniciant un dels trams més singulars de tot el trajecte.

No cal perdre de vista que és aquí on es troba el cèlebre túnel Nº 32, conegut popularment com el "Túnel del Cargol". Aquest túnel singular descriu un gir subterrani de 360º per a guanyar altura, donada la impossibilitat de vèncer el fort desnivell d'altra manera. També caracteritzen aquest tram altres notables obres de fàbrica.

Quan el tren va arribar a l'estació de Toses, era esperat per una nodrida representació veïnal entre la que figurava una estudiantina que va amenitzar l'estada dels presents durant l'estona que el comboi va romandre detingut.

El president de la Generalitat va ser rebut per l'alcalde de la població, l'Il·lm. Sr. Gaspar Prat, que es trobava acompanyat del vicepresident del Consell Comarcal del Ripollès, Sr. Miquel Sitjar.

Mentre l'estudiantina seguia interpretant les seves peces, tots ells van conversar distesament, destacant la gran resposta popular que la circulació ferroviària estava tenint al llarg de tot el recorregut.

Reincorporada la comitiva oficial al tren, aquest va partir de nou per a endinsar-se immediatament a l'interior del "Túnel de Toses".

Aquesta obra és també molt singular doncs en el seu interior s'assoleix la major cota de tota la xarxa ferroviària peninsular (1.494 m). Alberga el canvi de rasant de la línia Ripoll-Puigcerdà, de tal forma que la boca Nord, igual que la boca Sud, es troba a inferior nivell que l'interior del traçat subterrani.

Després d'una regular marxa, el comboi va arribar Puigcerdà, la capital de la Cerdanya. Allí l'espera una gran munió de gent que havia acudit a l'estació.

Entre els presents es trobaven l'Excm. Sr. Miquel Álvarez, ministre d'Economia del Principat d'Andorra, el conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, H. Sr. Joan Carretero, el diputat al Congreso de los Diputados, Il·lm. Sr. Joan Puigcercós, el 1er. Tt. alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Sr. Xavier Casas, així com un inacabable numero d'autoritats i convidats que amablement van complimentar el president de la Generalitat quan va descendir del tren.

En la concorreguda andana de l'estació de Puigcerdà es van succeir les mostres d'alegria i satisfacció entre els assistents per l'èxit que estava tenint la jornada.

Després d'una perllongada estada, el comboi va reprendre la seva marxa. La intenció era abordar el moment clau de la celebració, travessant la frontera com ho fes l'any 1929 el tren que va inaugurar l'enllaç internacional entre l'un i l'altre costat dels Pirineus.

Si llavors el tren va estar format per la locomotora 1003 i cotxes de fusta, en aquesta ocasió el comboi el componia una moderna unitat sèrie 440. En el seu interior, precisament, viatjava el Sr. Mariano Garrido, gerent nacional de rodalies de RENFE qui era objecte de constants mostres de consideració.

Travessada la línia fronterera, aviat va estar a la vista l'estació internacional de La Tor de Querol, en sòl francès.

El comboi, que resultava totalment insuficient per a acollir a tanta gent com havia accedit al seu interior i que es veia obligada a romandre dempeus, va efectuar una lenta entrada en l'estació. A poc a poc es va poder veure que totes les previsions fetes pels organitzadors s'havien desbordat, doncs a la multitud que es trobava en el tren aviat anava a sumar-se l'extraordinària munió de gent que esperava el comboi internacional commemoratiu a les andanes.

Un cop a l'estació, el president de la Generalitat va baixar del tren acompanyat del Sr. Pere Jordi Piella. Només trepitjar l'andana, va ser envoltat per les autoritats franceses presents.

Entre la concurrència es trobaven molts veïns de les poblacions del Sud de França que havien volgut sumar-se a aquest acte internacional en record d'aquell altre que, el 1929, va suposar una important fita en la relació entre ambdós costats de la frontera.

RECEPCIÓ A LA TOR DE QUEROL

Entre els aplaudiments dels assistents i en companyia del senyor Ricard Oliver, el president de la Generalitat es va dirigir cap a la zona ocupada per les autoritats franceses que esperaven per a complimentar-lo.

Al capdavant de la recepció es trobava l'alcalde d'Enveitg (municipi en el terme del qual es troba l'estació internacional), M. Pierre DE PASTORS. Amb ell es trobava, també, l'alcalde la La Tor de Querol, Albert TRUNO.

Per a correspondre a aquell afecte, el president Maragall va voler saludar, un per un, a quants s'havien congregat per a rebre'l en nom de les seves respectives institucions.

Un dels primers que va poder estrènyer la seva mà va ser M. Guy SAURAT, representant a França de l'Associació Transpirinenca, que durant tants anys ha lluitat pel manteniment i la potenciació d'aquesta via fèrria. Al costat seu es trobaven M. Marcel MATEU, vicepresident del Conseil Général des Pyrénées Orientals; M. Augustin BONREPAUX, president del Conseil Général de l'Ariège i M. Charles MARZIANI, vicepresident del Conseil Régional du Midi Pyrénées.

Malgrat els desitjos del president de la Generalitat, els seus intents per saludar a tots i cadascun dels integrants de la representació francesa es veien molt dificultats a causa de la pressió que exercia la multitud congregada a les andanes de l'estació.

No obstant, el matrimoni Maragall va aconseguir respondre, a poc a poc, a aquella càlida rebuda i encaminar-se cap a l'estació, on havia de desenvolupar-se l'acte oficial.

Amb gran dificultat per la enorme presència de públic, els presents van anar paulatinament creuant les andanes i encaminant-se cap als salons de l'edifici de viatgers.

Allí, i entre altres destacats representants, es trobava el cònsol general de França a Barcelona, M. Bernard VALERO, home de gran sensibilitat ferroviària, així com el president de la Cambra de Comerç andorrana, Sr. Francesc Pallàs.

Les estretors van tornar immediatament a posar-se de manifest, doncs les instal·lacions previstes per a l'acte oficial van resultar totalment insuficients, no permetent acollir més que una petita part de la munió de gent que es trobava present.

Va obrir l'acte l'amfitrió, M. Pierre DE PASTORS, alcalde d'Enveitg. Després d'agrair a tots la seva assistència, va significar la importància històrica de l'ocasió i la necessitat d'una decidida aposta pel ferrocarril.

Va intervenir a continuació M. Albert TRUNO, alcalde de la població de La Tor de Querol, la qual dóna nom a l'estació internacional que va entrar en servei l'any 1929 i l'acte inaugural de la qual s'estava rememorant.

Després d'ell van prendre successivament la paraula M. Marcel MATEU, en representació del Conseil Général des Pyrénées Orientals, M. Augustin BONREPAUX, en nom del Conseil Général de l'Ariège i el M. H. Sr. Pasqual Maragall, com a president de la Generalitat de Catalunya.

Acabades les intervencions es va convidar als presents a degustar un abundant aperitiu que la Mairie d'Enveitg havia disposat generosament.

Una vegada finalitzat l'aperitiu i efectuats els comiats, les andanes van tornar a saturar-se de nou al confluir en elles els que abandonaven els salons i els que no havien pogut tenir accés a l'aperitiu.

Apropant-se l'hora d'iniciar el retorn, el senyor Ricard Oliver i el matrimoni Maragall van encapçalar la marxa cap al tren especial commemoratiu que devia partir novament amb destinació a Puigcerdà.

Pel camí van haver d'aturar-se en diverses ocasions per a respondre a les preguntes dels nombrosos periodistes.

Per altra banda, les andanes eren escenari de contínues trobades entre diputats parlamentaris, responsables de les distintes administracions i representants de tot tipus d'institucions. Entre d'altres era present l'Excm. Sr. Manuel Ibarz, president de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya, el Sr. Manuel Nadal, secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, així com diversos representants de la RENFE, la SNCF i FGC.

A pesar dels reiterats avisos dels serveis d'ordre de l'organització, la massiva concurrència dificultava el desplaçament cap al comboi.

A poc a poc, els presents van poder anar arribant al tren que esperava en l'andana el senyal de sortida. No obstant això, i arribada l'hora de partir, van tornar a reproduir-se els problemes com a conseqüència d'haver quedat desbordades totes les previsions en quant a l'assistència pública. Amb l'arribada dels últims viatgers, la composició va resultar insuficient i les successives portes d'accés van quedar abarrotades de gent que no podia accedir al seu interior.

Finalment, i després del reiterat so del xiulet, el comboi especial va poder efectuar la seva sortida, deixant endarrere una estació que havia tornat a ser escenari d'un singular acte.

RETORN A PUIGCERDÀ

Acabats els actes oficials desenvolupats a La Tor de Querol i igual que ocorregués l'any 1929 amb el comboi inaugural en el que viatjava al ministre de Foment, el tren especial va traslladar la comitiva internacional des de sòl francès fins a la capital de la Cerdanya.

Rememorant aquell gran esdeveniment històric, la Comissió Organitzadora va voler que el programa reproduís al màxim la seqüència de la pròpia inauguració de l'enllaç internacional entre Puigcerdà i La Tor de Querol.

D'acord amb aquest esquema, el tren que s'havia endinsat a França per a que tingués lloc allí la recepció oficial per part de les autoritats gal·les, regressava novament a Puigcerdà, on devia tenir lloc l'acte central.

El nombre d'autoritats i representants de tota classe d'administracions i institucions era inacabable. Entre ells figurava el Sr. Víctor Orrit, sots-delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya en l'Alt Pirineu i l'Aran, qui va acompanyar una estona al president Maragall.

Representants del món de la política, a nivell local i comarcal, així com delegats de conegudes empreses, viatjaven també en el comboi.

A bord, i a causa de la considerable saturació de passatge, els representants dels diferents mitjans de comunicació que cobrien l'efeméride es veien molt dificultats en la realització de la seva labor al no poder-se desplaçar amb comoditat per l'interior dels cotxes a la recerca de la imatge o l'entrevista desitjada.

Els principals periòdics nacionals i estrangers, així com nombroses cadenes de ràdio i televisió cobrien l'esdeveniment.

En el trajecte, el Sr. Miquel Àngel Urballa, director de Documentació del Centre d'Estudis del Ferrocarril, auxiliat eficaçment per la Sra. Carme Puertas, secretària de Presidència del Consell Comarcal del Ripollès, van distribuir un interessant tríptic editat per a l'ocasió, fent lliurament d'ell a quants viatjaven a bord.

Aquest tríptic contenia un resum històric sobre la construcció de la línia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses i a La Tor de Querol, a més d'incloure el contingut de les dues exposicions commemoratives de l'efeméride, titulades "L'eix ferroviari Barcelona-Toulouse-París: el fruit d'un esforç comú" i "El Transpirinenc català: La victòria de la tenacitat". Al costat d'aquests exemplars, van serr també distribuïts uns sobres de correus commemoratius, matasegellats especialment per a l'ocasió.

Entre les personalitats que continuaven a bord, sobresortia la figura d'en Joan Vilalta, president de l'Associació Transpirinenca. Els seus mèrits contrets al llarg d'anys d'incansable lluita en defensa d'aquest eix ferroviari internacional feien que fos objecte de tot tipus de consideracions.

Després d'haver travessat la frontera entre els dos estats, el comboi arribava finalment a Puigcerdà, on era esperat amb expectació pel conjunt dels habitants de la comarca.

ACTE CENTRAL COMMEMORATIU

Mentre els assistents a l'acte que anava a tenir lloc acabaven de concentrar-se en la plaça davant de l'estació, el tren va efectuar la seva entrada en les andanes enmig d'una nova onada d'aplaudiments.

De l'interior del comboi van anar descendint progressivament els nombrosos passatgers, formant-se un important grup, format per les principals autoritats, que es va dirigir a l'escenari preparat.

Entre l'edifici de viatgers i l'àmplia plaça enjardinada existent enfront d'ell s'havia disposat un entarimat amb els corresponents elements de megafonia. La pancarta oficial de la celebració, així com una gran bandera catalana que descendia amb magnificència de la façana de l'edificació propietat d'ADIF, creaven el marc apropiat.

Una a una, les autoritats dels tres països representats que devien participar en l'acte van anar pujant a l'escenari que va resultar insuficient per a donar cabuda als presents.

Arribada l'hora assenyalada, el Sr. Ricard Oliver va fer una introducció sobre el sentit general de la commemoració i les finalitats concretes que perseguia, declarant obert l'acte central de la mateixa.

Acabada la seva intervenció, va cedir la paraula al Sr. Joan Vilalta, president de l'Associació Transpirinenca, qui, com ha vingut fent durant les últimes dècades, va significar l'enorme importància de l'eix ferroviari que uneix Barcelona amb París a través de la Cerdanya.

A continuació va prendre la paraula el cònsol general de França a Barcelona, M. Bernard VALERO, sempre present en actes i activitats relacionades amb el desenvolupament d'aquest sostenible mitjà de transport. Segons va posar de manifest, la necessitat de potenciar especialment aquest eix ferroviari, no deixa de formar part de la conveniència d'establir totes aquelles vies de comunicació entre els pobles de l'un i l'altre costat de la frontera que, a pesar de les barreres orogràfiques i polítiques, estan cridats a col·laborar estretament.

Després d'aquesta primera intervenció per part dels representants francesos, va tenir lloc la de M. Charles MARZIANI, vicepresident del Conseil Régional du Midi Pyrénées, en representació de M. Martin MALVY, el seu president. A través de les seves paraules va voler posar de manifest l'interès dels poders públics del Sud de França pel desenvolupament de les relacions ferroviàries a través d'aquest eix, apostant per convertir aquest traçat en una línia ferroviària de primera categoria entre París i Barcelona, per a passatgers i mercaderies.

Seguidament, va iniciar el seu torn l'Excm. Sr. Miquel Álvarez, titular del Ministeri d'Economia del Principat d'Andorra, qui va expressar l'aposta andorrana per tot quant té a veure amb el ferrocarril i, molt especialment, per aquesta línia en concret.

Acabada la seva al·locució va prendre la paraula l'Il·lm. Sr. Joan Planella, alcalde de Puigcerdà, qui va reiterar les expressades aspiracions, manifestant la forta aposta de la capital de la Cerdanya per convertir aquesta línia internacional en una línia on es presti un servei eficaç i útil als ciutadans.

A poc a poc, els diferents representants polítics implicats s'havien anat expressant.

Quedava ara dur a terme l'acte de major simbolisme de la celebració. Al llarg dels mesos anteriors, la Comissió Organitzadora s'havia dirigit, a través del seu president, a tots els alcaldes de les poblacions existents al llarg d'aquest eix ferroviari internacional des de Barcelona fins a Puigcerdà.

Mitjançant el corresponent escrit explicatiu s'havia posat en les seves mans un manifest reivindicant la necessitat de potenciar, tant per a passatgers com per a mercaderies, l'eix ferroviari l'aniversari del qual es commemorava. És a dir, l'eix Barcelona - Puigcerdà - Toulouse - París.

Un a un, els manifestos havien estat examinats per les respectives corporacions municipals, signats pels alcaldes i tramesos als responsables organitzatius de l'efeméride.

En el seu text s'insistia en la necessitat d'apostar pel ferrocarril com a mitjà de transport sostenible, en total sintonia amb els postulats de la pròpia Unió Europea. Molt més, encara, en territoris transfronterers i zones de muntanya, com és el cas.

Arribat el moment, estava previst que el president executiu de la Comissió Organitzadora, Sr. Ricard Oliver, fes solemne lliurament al M. H. Sr. Pasqual Maragall dels esmentats manifestos.

Així, acabada la intervenció de l'alcalde de Puigcerdà, el Sr. Ricard Oliver es va dirigir al president de la Generalitat de Catalunya per a posar en les seves mans els documents en qüestió, tota vegada que manifestava estar-li transmetent l'unànime sentir de les poblacions travessades per aquella línia.

Expressada la satisfacció del president Maragall, qui va manifestar sentir-se molt honrat per aquella mostra de confiança, aquest es va dirigir al micròfon per a prendre la paraula en el torn final d'intervencions.

Recollint les manifestacions de quants havien intervingut anteriorment i apreciant els vehements desitjos que havien expressat, va voler transmetre un missatge de fermesa i confiança a tots els presents.

Després de significar alguns dels aspectes que defineixen la política del seu Govern en matèria de transports, va assegurar que aquest no deixaria mai de vetllar pel manteniment i la potenciació d'aquest eix ferroviari, arribant a afirmar, fins i tot, i de forma molt taxativa: "Mentre jo sigui president de la Generalitat, aquesta línia no només no serà clausurada, sinó que seguirà tenint un gran futur".

 

***

(PÀGINA EN PROCÉS D'ACTUALITZACIÓ)

ACTIVITATS PENDENTS D'INCORPORACIÓ:

 

DIA 23 DE SETEMBRE DE 2004

VIC

ACTE INSTITUCIONAL (Ajuntament)

Intervencions i conferència de l'Excm. Sr. Eugeni Gay

DIA 2 D'OCTUBRE DE 2004

BARCELONA - SANT CUGAT DEL VALLÈS

CIRCULACIÓ D'UN TREN COMMEMORATIU DE CARÀCTER HISTÒRIC

Automotor FGC Nº 301, de construcció nord-americana. Anys 1920

SANT CUGAT DEL VALLÈS

ACTE INSTITUCIONAL (ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA)

Intervencions, conferència i inauguración de la 2ª exposició comnmemorativa, titulada:

L'EIX FERROVIARI BARCELONA - TOULOUSE - PARÍS: EL FRUÏT D'UN ESFORÇ COMÚ

DIA 17 DE MARÇ DE 2005

VIC - RIPOLL

CIRCULACIÓ D'UN TREN COMMEMORATIU DE CARÀCTER HISTÒRIC

Locomotora de vapor 240 - 2015, furgó de suport i cotxe-saló de fusta. Anys 1930

RIPOLL

ACTE DE CLOENDA

Intervencions, àpat oficial i tancament

Presidència: Excm. Sr. José Bono, ministre de Defensa

 

***

ACTUACIONS